dimecres, 2 de novembre de 2016


Ho vaig saber sempre,
com Jo en aquest cantó,
Tu esperaves rere la porta.
Qui sap si mai vam coincidir
en el, no simple, gest d'obrir-la.
La por a mostrar-nos febles...
Tu tan perfecte a un costat,
Jo tan perfecte en el meu
i la sort de ser imperfectes junts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada