dimecres, 26 d’octubre de 2016


- Hi ha un poema impossible,
escrit a cops de silencis
i amb paraules prou comuns -

La lleugera diferència entre
el ser i l'estar,
el fer i el compartir,
el poeta i l'amor,
la poesia i la realitat .

L'estat sobtat d'eufòria inexplicable
que entre matisos de blaus ens duu
de la tardor directe a la primavera
o a l'abisme sobrevingut i fred
de la primavera a l'hivern.

- Hi ha silencis amb voluntat de poema,
avui escrit amb punts suspensius
amb vocació de punt i futur -